Galícia va ser la fi del món conegut durant molts segles, abocada a un oceà infinit, desconegut i misteriós, una terra fronterera de penya-segats que frenaven les empentes d’una mar sovint embravida. Una mar que, de totes maneres, era font de treball i vida per als habitants d’aquelles terres i ruta de pas entre el sud i el nord del continent. Açò va obligar a enllestir fites a la costa que serviren d’avís a les naus que per allí passaven per a prevenir-les dels nombrosos perills que aquella costa amagava. Els fars varen ser, i ho són encara, llums d’esperança i de prevenció per a aquells homes de mar que voltaven per aquestes costes sempre imprevisibles. Uns fars que actualment s’arreceren en espais naturals de paisatges meravellosos en la frontera entre la terra i la mar configurant monuments amb ànimes de vent, sal i històries humanes.